La idea d'organitzar un acte com l'Anada a l'Antiga va sorgir de les mateixes colles de carnaval, que consideraven que esperar-se un any perquè tornés Carnestoltes era massa temps. Per tant, van decidir organitzar alguna cosa a l'estiu. La festa que celebra la commemoració dels primers estiuejants que, a principis del segle XX, anaven des de Reus a les platges de Salou a peu, en carro o en carrilet, per gaudir del primer bany de l’any. Tots els participants de la festa porten vestits de banys típics de l’època, barrets de palla, para-sols, carbasses salvavides. És un acte divertit per als banyistes,que observen sorpresos als estrafolaris nouvinguts, però molt més per als participants, i una bona ocasió per fer una mica de conya.
La nostra colla s’incorpora a aquesta tradició l’any 1991, i escull per a l’ocasió un banyador antic a ratlles vermelles i blanques.
 |
| Fotos |
Una gran quantitat de població es desplaçava a les platges de Salou, en una mena de ritual que deixava mig buida la vila. Una crònica periodística del 1859 avaluava en més de 3.000 les persones que aquell dia van tornar de la costa amb carro al capvespre. Amb el pas del temps, l'inici de la temporada de banys s'avançarà, segons els anys, però la diada del sant conservarà el seu caire de festa popular no oficial.
Els costums d'aquestes excursions a la platja eren recordades amb tots els detalls pels participants de la "Anada a l’antiga", que es celebrava el cap de setmana més proper al 10 de juliol.
Tot i que no sabem si era molt tradicional, l’acte començava la nit del dissabte amb un sopar i ball de germanor, a la antiga naturalment al jardins de la Palma. Hi ha participants que venien del hort i sopaven amb estovalles de quadres i un porro de vi, mentre d'altres mes fins, ho feien amb estovalles de fil i copes de cristall. Sempre hi han hagut classes, però, a l’hora del ball, aquestes diferencies es diluïen amb la disbauxa.
L’endemà, es trobaven tots els participants a la plaça Mercadal a una hora primerenca, sempre endarrerida una mica per la tardança dels que s’excedeixen en la revetlla, també "d'època", de la nit anterior, i després del coet de sortida, es començava la baixada. Anem a banyar-nos a la platja de Usa «platja de Ponent».
Es baixava a peu, bicicleta, carro, cotxes i motos antics, una rèplica de la "barca", i una replica del “carrilet” i amb indumentàries que recordaven les emprades al voltant del 1900. A mig camí es feia una parada per reposar energies en els jardins del Mas Calbó. Allà es menjava la "clotxa" de fesols i arengada. Després del reparador esmorzar, es reprèn el camí cap a la platja. «Aquest esmorzar es va deixar, perquè els administradors del Mas Calbó no ho veien amb bons ulls. Diuen que per raons de seguretat»
L'arribada a Salou era sempre sorollosa i espectacular. Ens feiem notar quant passàvem per els carrers tot convidant, a qui veiem, que vingui amb nosaltres a gaudir de la platja.
Al arribar a la platja, la sempre feixuga feina de muntatge de la tenda, que ens protegirà del sol durant tot el dia i especialment a la hora de dinar i la recollida i col·locació de taules i cadires son les primeres feines a fer. Era problemàtic muntar un tendal per tots els participants, ja que som molts i sempre es quedava algú al sol, per això es va optar per que cada colla es muntés la seva “haima”, mentre les taules i cadires eran llogades i ens les trobàvem ja a la platja. Els anys que encara no estaven prou institucionalitzats i no teníem reservat el tros de platja, es plantaven les tendes a mitja nit, després del sopar a la Palma i alguns participants s’hi quedaven a “vetllar-les” tota la nit.
Arribat el moment mes esperat per tots, la hora del primer bany de la temporada. Cap a l’aigua, que hi falta gent!! Un grup d'estrangeres en "top-lees" no acabaven de sortir de la seva sorpresa en veure els aparatosos vestits de bany de les dones de la comitiva. Per descomptat, banyar-se enfundat en un banyador des dels genolls fins a les espatlles, rematat amb una gorreta es una mica molest. Els antics havien de patir bastant amb aquestes coses tan incòmodes, i de dubtós puritanisme. Volien que no es veiés res i, en canvi, quan el vestit es mulla, se't marquen fins a les pigues.
Després de nedar, improvisar típics jocs de platja, antics per descomptat, com poden ser, estirar de la corda, pescar pomes, jugar al mocador i passejar «exhibir-se» per la vora del mar, els membres de l'expedició ens preparàvem un opípar dinar.
Apareixen les amanides, els pollastres, les famoses paelles (ho dic per lo bones i barates que son), i per postres no podia faltar, la síndria.
Les neveres portàtils estaven absolutament prohibides, així com els plats i gots de plàstic.
Sota els “porxos” de la desapareguda USA reposaven els animals que participaven en les primeres edicions de l’Anada. Amb el pas del temps es demana, des l’organització, que no es baixi amb carro per que les bèsties pateixen molta calor, sobre tot a la tornada per una carretera rescalfada per tot un dia de sol estiuenc.
Després una mica de xarrameca amb el cafè i alguns afortunats una mica de migdiada, sota el tendal, mentre s'esperen les dues hores de rigor abans de poder tornar a banyar-se, per evitar els fatídics talls de digestió. En acabar el bany de la tarda i quan el sol ja no castiga tant, la "Anada" iniciava la seva volta.
L'arribada a Reus era esperada per un públic curiós que es concentrava a la plaça del Mercadal, on es berenava i realitzava el fi de festa. «A la primeria s'hauria berenat a Mas Calbó». Aquí les opcions tradicionals són pa amb vi i sucre, pa amb oli i pa amb xocolata «darrerament coca amb xocolata per raons de logística, és més fàcil de preparar i repartir, que després d'un dia de platja no s’està per anar sucant pa!». Per al refresc vespertí, la tradició diu que ha se ser un "Suavo" o un "Plim. Un últim coet, i fins l’any que be, si deu i les autoritats competents volen.
L’acte va tindre tres etapes diferenciades. Una des el 83 fins el 93, organitzat per l’ACOCA, un altre del 95 al 97 organitzada per la Colla Titapum amb un impàs l’any 94 i del 98 fins el 2011 la organitzada per la FRAC .
Els primers anys amb la carretera antiga entre Reus i Salou, la Guàrdia Civil de Trafico es feia responsable del desenvolupament de l’acte mentre s’ocupava la via durant la baixada i la pujada.
El primer de desembre del 2000 els Mossos d'Esquadra es fan càrrec de les competències de transit. A partir d'aquí comença el viacrucis de l’obtenció dels permisos per ocupar la carretera.
Al 2005 quan ni l'Ajuntament de Reus ni el de Salou, demanen el permís als Mossos d'Esquadra, la junta de la federació de colles no se'n vol fer responsable i opta per variar el programa establert de la baixada des de fa més de 20 anys. En lloc d'anar a la platja en carrosses, carruatges i vehicles d'època, els participants ho faran en autobusos de Reus Transport i amb el trenet turístic de Salou.
La baixada de participació i desprès que la Junta Directiva no aconseguís que els socis participants es comprometessin a col·laborar en la millora de l’acte, es va optar per suspendre la edició del 2012 i reprendre les negociacions de cara al 2013.
