L’organització dels actes de carnaval del 2006, que varem portar entre mans durant dos anys, ens va deixar esgotats física mental i emocionalment per l’esforç i les tensions viscudes.
L’Ateneu està en Standby i Els Tanga Boys en hores baixes.
Tot i això el “presi” està eufòric del bon paper de la Colla i vol anar una mica mes enllà. Es crea la Confraria d’Acció Carnavalera, que es presentarà al Bartrina l’any 2007 per sortir ja de manera oficial als Enterraments des llavors. L’any 2008 es decideix anar un pas mes enllà es opta per parodiar a la Germandat dels Set Pecats Capitals, gent que es creuen la quintaessencia del carnaval, fen escarni de la processo que fan per l’enterrament del Carnestoltes i la posterior recollida de les cendres. El fet no va agradar gens a la gent dels Set Pecats. No van començar amb bon peu el dia de la primera trobada al carrer Monterols. Nosaltres estàvem en formació esperant que comencés la rua del enterrament, desprès de haver donat el condol a les vídues al Palau Bofarull, davant de la porta del Palau. A última hora pugen ells, ocupant tot el carrer com sempre, amb la intenció de fer-nos fora d’allà on érem, quan de sobte es sent una veu a les nostres files que diu “que no es mogui ningú” i el Siscu que era el portaestendard es queda clavat amb el Jordi Cisa a un pam del seu nas. Encara que va ser un minut, va semblar que passaven hores. Va semblar que s’havia fet el silenci al carrer i l’ambient es podia tallar, semblava una “peli de l’oeste”. Ningú no es movia i estudiava els moviment de l’altre mentre la gent observava. En vista que no donàvem el braç a torça, els “pecadors” van fer un pas enrere i a la seva dreta i la Confraria va correspondre fent un pas a la nostre dreta, mai enrere, així van poder passar a posar-se darrera nostre perquè amb l’enrenou s’havia fet tard i ja no es podia pujar al Cap de Dol. Total que van saltar-se aquest pas i van continuar amb el seu numeret a la rua mortuoria fins el Mercadal. Un cop cremat el Carnestoltes, ens van mirar per saber les nostres intencions i com no vam fer cap moviment, van anar a fer la recollida de les cendres de Carnestotes. Un cop acabada i fora de la plaça, la Confraria va entrar i van fer parodia del ritual de recollida de les cendres, fent servir per columbari un orinalet de plàstic, amb les riallades de la gent pressent. Amb aquestes que entra “casualment” la germandat i per un moment i va haver dues comitives amb les cendres reials a la plaça per diversió de tots els pressents menys dels “pecadors”. La Confraria desprès de donar un tomb per la plaça marxa per carrer Jesús mentre la Germandat ho fa per el carrer Monterols. Un cop al carrer del Vent, varem notar que ens venien seguint d’amagades per tal d’esbrinar qui érem, per el que vam optar per fer un tomb mes llarg abans d’anar a la oficina del Joan Andreu a acabar l’acte. A dia de avui encara ens fan fotos de tots els angles, ja que tot i que s’imaginen qui som, no s’ho acaben de creure.
 |
| Fotos |
